Bon dia amics dolços!
Us vaig prometre que ens veuríem aviat i així
ha sigut!
Ara aquests dies ens veurem sovint perquè tinc
molts aniversaris i molts pastissos que aniré penjant per aquí.
Ahir va ser l’aniversari d’un amic nostre, l’Spiderman,
ai m****, no hauria d’haver rebel·lat la seva identitat secreta...mmm...del
cosí de l’Spiderman! Alias Juanmi! Això això...així millor.
La idea, com sempre, era fer-li un pastisset bo
i una mica vistós. I vistós va ser ^^
Però he comprovat que a la gent això de
trobar-se una espècie de crema de textura que no identifiquen amb un color
vermell chillón no els hi fa molta gràcia.
Descobria a amics amb cares
rares observant aquella crema estranya que no sabien d’on havia sortit o si els
atacaria amb un mal sabor en qualsevol moment! ^^
Per altra banda, l’aranya feta de fondant, es
pensaven que era regalesia...
Així que, moralina: millor fer un pastís que no
es surti molt de l’ho normal, sense colors estridents ni textures estranyes
perquè tot i que després et diuen que està molt bo la primera idea és que aquella massa els atacarà
^^
Llàstima que no tingui fotos de les
cares...jajajaja
Bé, el pastís és un brownie (en aquest enllaç us mostro com fer-lo) que per cert, fa temps que no faig un vídeo però com que últimament no faig receptes noves sinó que perfecciono les que tinc és una mica tonteria tornar a gravar-vos un vídeo...
Doncs al que anava, brownie, amb cheesecream (com
no) amb colorant wilton vermell. I l’aranya és de fondant negra. Mira, m’heu
fet recordar...he de fer un tutorial de fondants i els seus gustos...perquè
aquest és aquell que us vaig dir que venia de Portugal i tenia gust una mica a
llimona...
Bé, no m’enrotllo més.
Ens veiem aviat amb un nou pastís d’aniversari :)
Que vagi bé amics dolços!
